Regala'm un somriure, il•lumina'm.
Regala'm un somriure, parla'm.
Regala'm un somriure, mira'm.
Em veus? Soc aquí rere teu, sense saber que oferir, esperant uns reacció, una mirada, una paraula, un gest que m'indiqui que val la pena,que no tot està perdut, que encara és posible...
Em sents? Estic cridant, tant fort com puc només per comprovar si la meva veu arriba fins allà, esperant que et moguis i m'indiquis que m'escoltes.
Jo et veig, a tot arreu, allà on vaig sento que et pic trobar, encara que sé que no es possible. Et buso allà on vaig. Il•lumines el meu camí.
Jo t'escolto, sobretot t'escolto. Em parles quan somio, quan imagino, quan no hi ets... La teva veu m'acompanya al caminar, al plorar i, sobretot, al riure.
Regala'm un somriure, i seré feliç...
Aquest somriure que busques el tindràs sempre, ni que no el vegis, només l'has d'imaginar i gravar-te'l a la memòria cada cop que el puguis presenciar. Desprèn tanta energia que és impossible oblidar-se'n, i enganxa, et deixa amb ganes de més. Tranqui, camina, observa i treu el màxim de suc possible de la vida i del seu somriure.
ResponderEliminarT'estim